Una ampolla de buit és un recipient que pot aïllar el gas de la temperatura exterior

L'ampolla al buit es refereix a un recipient que pot aïllar el gas de la temperatura externa o aïllar els bacteris externs.
El matràs de buit modern va ser inventat el 1892 pel físic britànic Sir James Dewar. En aquell moment, estava fent un treball de recerca sobre gas liquat. Per liquar el gas a baixa temperatura, primer necessitava dissenyar un recipient que pogués aïllar el gas de la temperatura exterior. Així que va demanar a Berg, un tècnic de vidre, que li bufés una ampolla doble. Recipient de vidre de dues capes, les parets interiors de les dues capes estan recobertes de mercuri i després l'aire entre les dues capes s'aspira per formar un buit. Aquest tipus d'ampolla de buit també s'anomena "Du bottle", que pot mantenir la temperatura del líquid que hi ha durant un període de temps determinat, independentment de si està fred o calent. Com que l'ampolla termo s'utilitza principalment per a la conservació de la calor de l'aigua calenta a la família, també s'anomena ampolla termo. L'estructura de l'ampolla termo no és complicada. La part central és un revestiment de vidre de doble capa, que s'aspira entre les dues capes i es revestit amb plata o alumini. L'estat de buit pot evitar la convecció de calor. El vidre en si és un mal conductor de la calor i el vidre platejat pot irradiar l'interior del recipient cap a l'exterior. L'energia tèrmica es reflecteix de nou. Per contra, si s'emmagatzema un líquid fred a l'ampolla, l'ampolla evita que la calor s'irradiï des de l'exterior cap a l'ampolla.
El contingut de l'ampolla al buit es pot aïllar completament de l'aire per evitar el deteriorament oxidatiu del producte i la reproducció de bacteris a causa del contacte amb l'aire, i utilitzar el seu concepte d'alta tecnologia per millorar la qualitat del producte. L'ampolla de buit que predomina al mercat està formada per un cilindre en un recipient el·lipsoïdal més un pistó col·locat a la part inferior. El seu principi de disseny és utilitzar la força de contracció de la molla per evitar que l'aire entri a l'ampolla, donant lloc a un estat de buit, i utilitzar la pressió atmosfèrica per empènyer el pistó a la part inferior de l'ampolla cap endavant. Tanmateix, com que la força de la molla i la pressió atmosfèrica no poden donar prou força, el pistó no es pot unir massa fortament a la paret de l'ampolla, en cas contrari, el pistó no podrà pujar i avançar a causa d'una resistència excessiva; Per tant, les ampolles de buit tenen requisits molt elevats sobre la professionalitat dels fabricants.